El taller d'escriptura
Sents que la professora diu “escriure cap a dins” i la boca de l’estómac se t’omple de papallones. La torridesa de juliol ha fos els quatre temes comptats als quals sempre recorres a l’hora d’inventar històries. El sentit del ridícul que et pensaves que mantenies a ratlla et somriu de manera maliciosa, alliberat per fi del captiveri que, d’altra banda, sabies que no era tant definitiu. Observes, aclaparada, el full Word en blanc i sospites que, aquesta vegada, no s’omplirà de negre o, almenys no ho farà fàcilment. No t’ha agradat mai però decideixes fer servir la segona persona del singular per escriure aquestes ratlles i, així i tot, no el trobes prou impersonal. Però descartes el plural perquè tampoc voldries semblar una monarca absolutista de l’antic règim. És llavors que et ve al cap aquella tieta a qui, de petita, només veies a les celebracions familiars. Parla, no siguis tant vergonyosa -et deia tot mirant-te amb uns ulls que pretenien simular un món- Ets molt alta, que jugu